Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme no hauria de ser una religió atrapada pels seus dogmes, per la interpretació encotillada dels seus principis ni per una ortodòxia normativa. Ser cristià és estimar a fons, sense límits ni restriccions. L’amor és el millor manament del qual es desprenen tots els altres. Mirem d’estimar cada dia sense restriccions. Examinem la nostra consciència des de la llum de l’amor.  “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor” (Jn 15,9-10).

A la pregunta de ¿qui és Déu?, la resposta de Jesús és prou clara: ell és el camí que fa comprensible la resposta. A Déu ningú no l'ha vista mai, però a les altres persones sí. Per això l'amor als altres és el camí que porta a trobar la resposta a la pregunta. "Jesús digué a Tomàs: jo soc el camí, l veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment al meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist" (Jn 14,6-7)

Glosses per la vida quotidiana

Molt probablement necessitem una nova mirada per entendre i comprendre el sentit de moltes de les coses que estan passant. Ens calen noves claus interpretatives per superar l’egoisme que alimenta la cobdícia de moltes persones; l’egoisme que justifica la insolidaritat o la indiferència que no es commou amb el sofriment de tanta gent. Per vèncer les injustícies i les desigualtats socials necessitem veure la realitat amb la mirada de l’amor radical al proïsme. “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos” (Mt 11,25)

La pau és un bé preuat perquè és escàs. Els cristians hauríem de ser persones de pau i pacificadors de tot conflicte. Hem de ser coneguts perquè treballem per dur la pau al món, tant a nivell social com en les relacions personals. Però, per aconseguir la pau, cal  fer el que digué el Papa Pau VI: "Si vols la pau, treballa per la justícia". Per ser constructors de la pau hem de combatre les injustícies i la cultura de l’odi i la confrontació destructora que promouen alguns polítics. "Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s'asserenin els vostres cors, no us acovardiu! " (Jn 14,27) 

Les persones que ens presentem com a creients hem de ser testimonis dels principis i virtuts de la nostra fe. D’alguna manera, hem de comportar-nos com a referents d’aquesta fe. Es així com podrem transmetre als altres la significació de les nostres creences. Volem que els nostres actes reflecteixin la salvació de l’amor de Déu perquè, en tot moment, a través nostre està present en la història de la humanitat. “Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom del Senyor, adreçant per ell a Déu una acció de gràcies” (Col 3,7)

Glosses per la vida quotidiana

És bo conrear la virtut de la humilitat a fi d’evitar l’actitud contrària: la supèrbia. Aquesta ens impedeix relacionar-nos amorosament amb els altres. La humilitat és bona consellera perquè ens permet mostrar tot el que tenim o som com una gràcia, un desprendre’s de les vanitats que empresonen. L’orgull separa, la humilitat agermana. “Revestiu-vos tots de sentiments d’humilitat els uns pels altres, perquè als descreguts, Déu, els corresponen burlant-se’n, però als humils, els concedeix el seu favor” (1Pe 5,5)

La sal té la funció de salar i potenciar el gust, i conserver l’aliment. Aquestes són les seves funcions. Sense ella, els aliments no tenen gust. Si els cristians hem de ser sal, vol dir que hem de ser testimonis de la veritat que hi ha en la causa de Jesús. El nostre testimoni és fer el bé, testimoniar l’amor. Treballar per la justícia ens fa ser sal del món. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada?” (Mt 5,13)

Glosses per la vida quotidiana

 En temps de moltes incerteses i bastants desassossecs les persones volem, a més de sentir-nos consolats, trobar respostes que ens permetin entendre el que està passant i ens ajudin a construir el futur. La vida és un trànsit ple de moments que necessiten ser compresos i discernits. No sempre tenim la llum suficient per saber què hem de fer i com ho hem de fer. Per això té sentit demanar un guiatge de cor per poder trobar el camí a seguir perquè la nostra vida tingui sentit i tinguem la pau interior que ens permet ser persones lliures.

"Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guiïn,

que em duguin a la muntanya sagrada

al lloc on residiu"

(Salm 43/42,3)

 El seguiment de la causa de Jesús és estimar als altres sense restriccions. Aquesta causa és fer justícia a favor dels pobres i els oprimits, els que estan exclosos i pateixen, els marginats i els situats a la perifèria de la societat. La força per seguir el camí de la causa de Jesús neix de l’experiència interior que brolla de l’experiència de la trobada personal amb ell. La pregària contemplativa del Jesús ressuscitat ajuda a descobrir aquest camí. “Estigueu en mi i jo en vosaltres. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” Jn 15,5

Per vèncer velles inèrcies que ens limiten, cal aprendre a renunciar a algunes coses. Sense adonar-nos-en, podem estar atrapats per creences, pensaments i rutines que empresonen la ment. Cal néixer de nou. Hem de saber morir al que és vell per tal d’assolir fites superiors, plenes de vida nova, diferents que ens obrin a l’esperança. "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit". (Jn 12,24)

Glosses per la vida quotidiana

Tenir fe és resultat de la gràcia de Déu. La fe és un acte de gratuïtat de Déu No tothom creu, no perquè no rebi aquesta gràcia, sinó perquè no tothom l’acull a fi que fructifiqui en el seu cor. Creure només és possible si la fe és acollida en el cor. No tothom té fe, ni aquesta es pot imposar. La fe brolla de la crida de Déu. La gratuïtat de la fe educa la humilitat de les persones. “Ningú pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els que venen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia.” (Jn 6,44) 

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir viu l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual que és font de vida. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6, 63.68)

Glosses per la vida quotidiana

Si tenim pau interior podem afrontar les dificultats i els conflictes amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. Ella dona força per enfrontar-los i sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. L’amor tot ho canvia. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27).

És cert que les persones necessitem pa per alimentar-nos, però també ens cal una altra mena d’aliment per enfortir i fer créixer la vida interior. Els dos aliments ens permeten tenir una vida digna i plena. Lluitem a favor de la justícia perquè tothom pugui tenir l’aliment necessari i també ens preocupem pel benestar interior de les persones. Els individus, junt amb l’atenció i cura del seu cos, han de procurar per la salut del seu nostre esperit. “Jesús digué: “Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui creuen en mi no tindran mai set” (Jn 6,35)

El seguiment de la causa de Jesús transforma. Neix d’un retrobament personal que canvia la manera de ser, de pensar i actuar. En el fons, aquesta causa és la causa dels altres. És una donació a l’alliberament de les persones que pateixen qualsevol mena d’opressió i sofreixen. Hem de saber descobrir cada dia quines coses ens exigeix la causa de Jesús. “Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. Però ja us ho he dit: vosaltres m'heu vist i encara no creieu.” (Jn 6,35-56)

Glosses per la vida quotidiana

Més d’un cop hem sentit l’expressió que cal nàixer de nou. És una bona metàfora per expressar que cal vèncer les velles inèrcies que ens empresonen o limiten. Per fer-ho, cal renunciar a algunes coses. És un morir al que és vell per assolir unes fites superiors, plenes d'una nova vida, diferent i més plena.  "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit". (Jn 12,24)

Si compartim el que tenim amb les persones que no tenen tots en sortim guanyant i enriquint. Uns, perquè reben allò que no tenien i qui dona perquè el seu cor s’omple de la joia de ser solidari i generós. L’amor ens convida a compartir i a col·laborar amb la felicitat dels altres. I estimant creixem com a persones i guanyem la pau interior. “Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, ¿què és això per a tanta gent? Jesús digué que fessin seure tothom. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. Els repartia tant com en volien” (Jn 6, 9-11)